Cooperatives, ateneus i cultura a Catalunya: genealogia d’una interacció

“El obrerismo, y entre sus medios de acción el cooperatismo, no es sólo una acción de defensa y mejora, sino también creadora, y si el arte no es otra cosa en su esencia que un acto de creación conforme a un ideal de belleza concebido por el artista, ¿qué mayor belleza, qué mayor acción artística que la encaminada a transformar el mundo económico actual para que la Paz y la Justicia pueda ser un hecho entre los hombres?” “Obrerismo y educación popular”, Acción Cooperatista, 14 de maig de 1926.

A Catalunya, el cooperativisme, l’ateneisme i la cultura han tingut una relació indissociable des del naixement de les primeres associacions obreres a mitjan segle XIX. ¿En la perspectiva de les actuals formes cooperatives i comunitàries de la cultura, què podem aprendre d’aquella interacció originària? En aquest capítol es ressegueixen, en primer lloc, els diversos significats del terme “cultura” en l’economia social històrica, aprofundint en el cas dels ateneus obrers i les cooperatives obreres de consum de finals del segle XIX i principis del XX, com uns dels principals instruments per a la producció cultural -en sentit ampli- de les classes populars catalanes. En segon lloc, s’analitza com després de la derrota republicana i ja sota el franquisme, els vells equipaments cooperatius sovint esdevingueren equipaments culturals, i com deixaren pas a una nova cultura autogestionària, cooperativa i comunitària protagonitzada tant per cooperatives culturals com per una nova fornada d’ateneus i espais de gestió comunitària.

Ivan Miró, “Cooperatives, ateneus i cultura a Catalunya: genealogia d’una interacció”, a: Santi Eizaguirre i Javier Rodrigo (eds.), Perquè tot és de tothom. Gestió comunitària de la cultura i economia solidària. Icaria, 2022.